Happy Thanksgiving!!!

My first Thanksgiving dinner.. So as the tradition says...
I am thankful for:












-The turkey. He was like this yesterday... Poor animal, he tried to bark like a dog and to miaouw like a cat, but that wasn't enough to keep away from Tina's oven.



So, finally we can see the result...

-The pies... Pecan pie, cheesecake, pumpkin pie, flam and sweet potato pie!! How could you eat all that? Well, you can! Yes we can! And Yes, we could! Also some pecan cream ice-cream and some Ferrero Rocher... I can't move! I am not going to eat in one week... (;p)

-For all the nice people I met today from all over the world: China, Cambodia, Senegal, USA... Very funny people, but a very strange mixture!

-For the oportunity I've been given to live here and to experience all this. And also, for the crazy things that sometimes happen, for the nice, hippy, strange, vegan and unique people I am meeting in Massachusetts!

I am thankful for a lot of things tonight and I will be also thankful if you comment on this entry!











The pics: The turkey before, Tina and turkey the after, Salmon Mousse (Oh my God!! Delicious!! And is fish-shaped!), the food (sweet potato, cranberry sauce and green sauce, salads), the food2 (turkey, stuffing, salmon), cranberry sauce, sweet potatos, the buffet is ready! the chinese and Fatu deciding what to eat, the pies, Mike serving the pies, eating!, me and Tina's birds, me trying to play a very difficult game (impossible!) and Fatu, the woman from Senegal.

Another American Day that I will remember for a long time...

De USA a Menorca...

Al·lotes!!!

Aquesta entrada us la dedic a voltrus!!! Quin riure quan us he vist a nes blog i quina iluuuu!!!
Moltes gràcies o com diuen per aquí Thank you so much!!

Us veuré ben prest, però, de moment, us salut per aquí.

Us estim mooooolllttttt!!

To Susi, Noe, Nacho, Judith y Josita (jijiji, me debéis calderetas?? espero que no!)

UMass Minutewomen vs. Villanova Wildcats

Aquesta entrada va especialment dedicada als senyors Joan Junoy i a nen Roger (Roger, no són els Celtics, però, aquí te deix una pinzellada de bàsquet americà... :)).

Atenció al show que es forma al voltant dels partits de bàsquet universitaris...
Primer, es presenta l'equip:



Després, es canta l'himne. Al mig hi ha uns marines que guien l'acte.



I finalment, es diu el cinc inicial i les cheerleaders li posen color, o al menys li posen ànims...



Ja quan s'acaba tot això... per fi es juga el partit! UMass guanya de 8 a Villanova. Go UMass GO! Go UMass Go!

Sunday morning at Amherst Coffee

Ahir esperàvem la neu i em desperto aquest matí i fa un dia d'estiu. Tinc pressa per sortir al carrer. Agafo la bici i vaig cap al poble amb el sol a la cara. No és cada dia que pugui tenir-ho. Se'm van creuant esquirols a mesura que m'apropo a Amherst Coffee. Aparco la bici i em trobo amb la Marta i el Henk. Dins el bar, un grup local toca les seves cançons mentre gent de tot tipus i colors els acompanya. Genial...

Escolteu-los! :)

La veritat és que, tot i que el poble és petit, sempre és ple de música i de gent que et pot sorprendre. Northampton is different! Músics als carrer, gent lliure que passeja sense ser observada ni jutjada, botigues de roba de segona mà...

Per què aquest títol...

Amherst, Northampton, Massachusetts, els Estats Units... En conjunt, el lloc on he vist coses més freakys...

Aquí us deixo un parell de fotos...

Sushi and Goats

Noche de sushi y película. Para dejarse llevar por el río y no nadar a contracorriente...
Quiero ser un caballero Jedi!

Us presento...

Us presento a tots i totes... La meva casa, el meu despatx, el llac que tinc al costat de casa, el pont sobre el riu Connecticut... I poc a poc, molt més!

Halloween!!

Trick or Treat! Tots els nens del barri recollien els caramels i xocolata vestits de coses ben originals: Hi havia des d'un vestit d'IPod, un de Pilgrim, i, fins i tot, un que anava vestit normal amb un rètol a l'esquena que deia "Nudist on Strike", jajaja. La Marta i jo ens vem disfressar en un quart d'hora dins el bus anant cap a Northampton: erem una carabassa i un fantasma. La nit va ser si més no original: pel·lícula de por a mitjanit... UUUUUHHHHH!!!

Washington DC Road Trip

Cotxe, mapes i carretera, molta carrereta. Després de 8 hores de conduir (conducció de l'Eva, no meva! Eva qué campeona!) arribem a Washington DC on ens espera un polític reconegut mundialment... No, l'Obama no hombre! En Carles Castelló! I és que, de menorquins, n'hi ha per tot!
Washington va ser caminar, veure Memorials, caminar, veure museus (molt xulos!), caminar, veure Memorials, jeje. Per l'Eva i per mi van ser unes mini vacances: sol, hotdog, margaritas (al final te gustaron eh?jejeje), monuments que només havíem vist a la tele i Georgetown (waaawww!). Les escales de The Exorcist era un lloc que no ens podíem perdre!
Carles, Eva.. qué risas por la noche! Washington... Un lugar donde hay chinos, japoneses, orientales... jajaja

Boston

Aquí és fa senzill viatjar. Un matí em desperto i lloguem un cotxe i ens plantem a Boston. Podem comprovar que la gent no és tan amable com a la nostra vall (frase de benvinguda d'una bostoniana: Fuck you, you stupid bitches!), però, tot allò ens apropa a la nostra Europa. I és que Boston és ben bé una ciutat europea. Passem per la Freedom Trail i acabem a un mercat ple de menjars de tot el món (Quincy Market) al costat del bar Cheers.

Per fi...

Finalment, m'he decidit a crear el blog que us havia promès. Us dono la benvinguda al meu blog i a Nova Anglaterra. Espero poder-vos transmetre algunes de les sensacions que estic experimentant per aquesta peculiar zona del món. :)