Viva, Viva Boston

De com acabar passant 24 hores a Boston compartint casa amb la família americana i altres històries...









Que et preparin el sopar i que et deixin la taula parada amb una ampolla de vi...









El bus a Boston és molt divertit. A continuació la meravellosa història del noi asiàtic que va conèixer el Michael Jackson (i la de la dona que ho explica...):














La de com acabar a un concert sense saber-ho a Cambridge amb tots els "modernillos" de Harvard University...














La de com visitar el M.I.T i colar-se a una classe de la doctora Flynn...













I la de com menjar-se una Carrot Cake al North End (barri italià) de Boston...


I no acabar-se-la...

Primera nevada!!!

El poble és blanc, ple de neu...

L'àtic

Cada tarda, em regala un raig de sol intens, del color vermellós que ens anuncia el final del dia. Entre els núvols gruixuts i de textura semblant a la del cotó, apareix com si d’un ritual mil·lenari es tractés i m’acompanya durant uns minuts. Sembla com si, en algun moment, m’hagués promés aquests instants, per no deixar-me sola, per fer-me sentir en companyia. Des de la finestra de l’àtic, corroboro diàriament la promesa que segueixen també els grups d’ànecs quan es creuen entre el majestuós raig de llum i la meva mirada i es dirigeixen cap a indrets més templats. Tot i la curiositat immensa que em crea el vol d’aquests animals, no puc deixar de mirar el color i la llum efímera i renuncio a mirar la direcció que prenen.

Sempre, sense falta, entre el final del dia i el començament de la nit s’exhibeix magistralment i em recorda que hi és. Avui, però, amb els flocs de neu que lluiten per la seva persistència.

Snow flakes at Times Square

No podia tornar a Barcelona sense haver vist NYC esperant el Nadal. Bus i en 3 horetes ens plantem al costat de Rockefeller Center. I, la veritat, ha valgut la pena perquè NYC en aquesta època m'ha sorprès molt molt positivament.


El famós arbre de Rockefeller Center al costat de la pista de gel. :)

Com es curren els aparadors aquesta gent! Són molt grans, amb música i, si et deixes endur pel moment, et fan sentir un nen de nou i voler creure amb tot el que ens explicaven quan erem petits...




No es veu prou bé, però, aquesta és la gràcia de la foto! El cel abans de nevar abraçant l'Empire State Building!


Rockefeller Center... Em veieu patinant?


Passant pel MOMA per veure el món de Tim Burton i trobar-nos amb l'Edward Scissorhands! Impressionant!

He de destacar aquest quadre que, els que sabeu com vaig aconseguir la beca del Llull, entendreu perquè és tan important per mi. Que sempre quedarà "La persistència de la memòria"...



Warhol també cal destacar-lo, simplement perquè m'agrada.


I aquest... Ahora que estás pelona... ya no te quiero...

"Els arbres eren blancs de dalt a baix. Tota la soca era una crosta de neu i de gel que un raig de sol mig mort feia de colors. I de les branques més altes penjaven branquetes de vidres, estrelles i fils de vidre, perquè la neu s'havia fet de vidre i brillava verda i blava i d'un color de rosa que feia morir els ulls de tant com els omplia."

I que la primera vegada que veig nevar al nou continent sigui sota les llums de Times Square i Santa Claus...



I més vídeos...







So hurry up children, we're almost there!

Happy Thanksgiving!!!

My first Thanksgiving dinner.. So as the tradition says...
I am thankful for:












-The turkey. He was like this yesterday... Poor animal, he tried to bark like a dog and to miaouw like a cat, but that wasn't enough to keep away from Tina's oven.



So, finally we can see the result...

-The pies... Pecan pie, cheesecake, pumpkin pie, flam and sweet potato pie!! How could you eat all that? Well, you can! Yes we can! And Yes, we could! Also some pecan cream ice-cream and some Ferrero Rocher... I can't move! I am not going to eat in one week... (;p)

-For all the nice people I met today from all over the world: China, Cambodia, Senegal, USA... Very funny people, but a very strange mixture!

-For the oportunity I've been given to live here and to experience all this. And also, for the crazy things that sometimes happen, for the nice, hippy, strange, vegan and unique people I am meeting in Massachusetts!

I am thankful for a lot of things tonight and I will be also thankful if you comment on this entry!











The pics: The turkey before, Tina and turkey the after, Salmon Mousse (Oh my God!! Delicious!! And is fish-shaped!), the food (sweet potato, cranberry sauce and green sauce, salads), the food2 (turkey, stuffing, salmon), cranberry sauce, sweet potatos, the buffet is ready! the chinese and Fatu deciding what to eat, the pies, Mike serving the pies, eating!, me and Tina's birds, me trying to play a very difficult game (impossible!) and Fatu, the woman from Senegal.

Another American Day that I will remember for a long time...

De USA a Menorca...

Al·lotes!!!

Aquesta entrada us la dedic a voltrus!!! Quin riure quan us he vist a nes blog i quina iluuuu!!!
Moltes gràcies o com diuen per aquí Thank you so much!!

Us veuré ben prest, però, de moment, us salut per aquí.

Us estim mooooolllttttt!!

To Susi, Noe, Nacho, Judith y Josita (jijiji, me debéis calderetas?? espero que no!)

UMass Minutewomen vs. Villanova Wildcats

Aquesta entrada va especialment dedicada als senyors Joan Junoy i a nen Roger (Roger, no són els Celtics, però, aquí te deix una pinzellada de bàsquet americà... :)).

Atenció al show que es forma al voltant dels partits de bàsquet universitaris...
Primer, es presenta l'equip:



Després, es canta l'himne. Al mig hi ha uns marines que guien l'acte.



I finalment, es diu el cinc inicial i les cheerleaders li posen color, o al menys li posen ànims...



Ja quan s'acaba tot això... per fi es juga el partit! UMass guanya de 8 a Villanova. Go UMass GO! Go UMass Go!