Viva, Viva Boston

De com acabar passant 24 hores a Boston compartint casa amb la família americana i altres històries...









Que et preparin el sopar i que et deixin la taula parada amb una ampolla de vi...









El bus a Boston és molt divertit. A continuació la meravellosa història del noi asiàtic que va conèixer el Michael Jackson (i la de la dona que ho explica...):














La de com acabar a un concert sense saber-ho a Cambridge amb tots els "modernillos" de Harvard University...














La de com visitar el M.I.T i colar-se a una classe de la doctora Flynn...













I la de com menjar-se una Carrot Cake al North End (barri italià) de Boston...


I no acabar-se-la...

Primera nevada!!!

El poble és blanc, ple de neu...

L'àtic

Cada tarda, em regala un raig de sol intens, del color vermellós que ens anuncia el final del dia. Entre els núvols gruixuts i de textura semblant a la del cotó, apareix com si d’un ritual mil·lenari es tractés i m’acompanya durant uns minuts. Sembla com si, en algun moment, m’hagués promés aquests instants, per no deixar-me sola, per fer-me sentir en companyia. Des de la finestra de l’àtic, corroboro diàriament la promesa que segueixen també els grups d’ànecs quan es creuen entre el majestuós raig de llum i la meva mirada i es dirigeixen cap a indrets més templats. Tot i la curiositat immensa que em crea el vol d’aquests animals, no puc deixar de mirar el color i la llum efímera i renuncio a mirar la direcció que prenen.

Sempre, sense falta, entre el final del dia i el començament de la nit s’exhibeix magistralment i em recorda que hi és. Avui, però, amb els flocs de neu que lluiten per la seva persistència.

Snow flakes at Times Square

No podia tornar a Barcelona sense haver vist NYC esperant el Nadal. Bus i en 3 horetes ens plantem al costat de Rockefeller Center. I, la veritat, ha valgut la pena perquè NYC en aquesta època m'ha sorprès molt molt positivament.


El famós arbre de Rockefeller Center al costat de la pista de gel. :)

Com es curren els aparadors aquesta gent! Són molt grans, amb música i, si et deixes endur pel moment, et fan sentir un nen de nou i voler creure amb tot el que ens explicaven quan erem petits...




No es veu prou bé, però, aquesta és la gràcia de la foto! El cel abans de nevar abraçant l'Empire State Building!


Rockefeller Center... Em veieu patinant?


Passant pel MOMA per veure el món de Tim Burton i trobar-nos amb l'Edward Scissorhands! Impressionant!

He de destacar aquest quadre que, els que sabeu com vaig aconseguir la beca del Llull, entendreu perquè és tan important per mi. Que sempre quedarà "La persistència de la memòria"...



Warhol també cal destacar-lo, simplement perquè m'agrada.


I aquest... Ahora que estás pelona... ya no te quiero...

"Els arbres eren blancs de dalt a baix. Tota la soca era una crosta de neu i de gel que un raig de sol mig mort feia de colors. I de les branques més altes penjaven branquetes de vidres, estrelles i fils de vidre, perquè la neu s'havia fet de vidre i brillava verda i blava i d'un color de rosa que feia morir els ulls de tant com els omplia."

I que la primera vegada que veig nevar al nou continent sigui sota les llums de Times Square i Santa Claus...



I més vídeos...







So hurry up children, we're almost there!